En primera persona

Al sortir a la superfície els miners es dirigien a les seves famílies amb gests còmplices i d’amor: les besades i abraçades foren els protagonistes fa just 7 anys. Amb el pas del temps, hem anat escoltant les declaracions dels miners que ens han explicat en primera persona com ho van viure i com es van sentir.  

Fuente: Americaeconomia.com

Els primers dies 

Un grup de miners assegura a Efe que els primers 17 dies foren els pitjors, però després, poc a poc s’anaren organitzant. “El menjar s’anava donant en petites porcions. I l’aigua igual, però quan només quedaren 10 litres d’aigua per compartir entre tots, alguns començaren a beure aigua contaminada i es produïren els primers dolors d’estómac”.  

Esperança

El miner Yonni Barrios, de 50 anys, explicà en una entrevista amb Reuters que només va recobrar la felicitat quan va trepitjar terra. “Ens qüestionàvem sempre per què nosaltres no havíem mort, per què quedàvem vius, ens resultava cruel que quedéssim vius allà baix i després haguéssim de morir debilitats i desnutrits”, va assenyalà Barrios.  “Es va perdre l’esperança els últims dies tothom estava preparat per morir”. O en paraules del miner Richard Villaroel a l'AFP: “estàvem esperant la mort, ens estàvem consumint”. 

Esperanza Ticona. Font: El Mundo

Les famílies dels miners, positives per damunt de tot, van muntar un campament als afores del jaciment de San José: Campamento Esperanza. I és precisament aquest, Esperanza, el nom de la filla d'un miner rescatat, que va néixer mentre el seu pare lluitava entre la vida i la mort a 700 metres sota terra.

Paraules d'agraïment 

Molts dels miners destaquen la col·laboració i el companyerisme del grup, foren algunes de les claus de l’èxit. Encara que hi va haver discussions metre estaven dins terra, però mai arribaren al contacte físic (“estava prohibit”). “Després de cada discussió, la persona equivocada estava obligada a demanar-li perdó a l’altra”, declara Pablo Rojas.  

Claudio Yáñez: “agraeixo eternament a tota aquella gent meravellosa que va lluitar durant 70 dies per treure’ns d’aquell infern”.

Lúis Urzúa, encarregat del torn del fatal dia declara a Efe: “ha estat un llarg pelegrinatge. Estem lluitant per poder ser millors. Avui nosaltres representem a tots els miners del país".

Després del rescat, Barrios s'afirmava a Reuters que: “Xile està més unit que mai, és un país més valorat i respectat en el món sencer”.

Narracions que van traspassar fronteres, tant és així que els mitjans de comunicació es van traslladar fins a San José i, posteriorment San José es va traslladar a les grans pantalles.