Enginyeria salvavides

El cinc d’agost es produeix la catàstrofe. Després de dues setmanes sense saber res d’ells, una sonda aconsegueix arribar a la mina, aconseguint que tothom pugui llegir en un paper un missatge d’esperança que fa reviure les famílies dels treballadors, les quals ja els donaven per morts: "estam bé al refugi els 33". A través d'aquesta sonda es va anar enviant les provisions de manera regular (menjar, aigua i missatges de la família per mostrar suport). Finalment el 24 d'agost es posa en marxa la perforadora australiana 'Raise borer Strata 950' que comença a fer el túnel pel qual els miners seran rescatats.

                                      Imatge de la perforadora 'Raise Borer Strata 950'/www.pinterest.com

El rescat va començar la nit del 13 d’octubre d’ara fa set anys. Un rescat que va ser possible gràcies a la càpsula Fènix 2, ideada per l’enginyer xilè Alejandro Poblete juntament amb la NASA. Aquesta càpsula feia mig metre de diàmetre i amb les vuit rodes que tenia era capaç de baixar els 700 metres que la separava dels miners en 20 minuts. A més, estava equipada amb quatre bombes d’oxigen i un arnès per si el miner es quedava inconscient mentre el transportaven.

Així, la càpsula Fènix 2 va anar treient els miners un a un durant 20 hores (menys del que es preveia) acabant amb Luis Urzúa, l’home que té el record guiness de passar més temps  seguidament davall terra després d’aquest desatre.